Blogging tips

domingo, 25 de marzo de 2012

Un poema para la mañana del domingo!

 Ayer pude disfrutar de un gran documental sobre el poeta valenciano Vicent Andrés Estellés, en el que describía su vida y cómo la plasmaba en sus poemas. Gran poeta enamorado de Valencia. De pronto me entró morriña de la ciudad que me acogió en mi época de estudiante. Aquí os dejo uno de mis poemas favoritos para que lo disfruteis en esta mañana de domingo.
 
"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça!
Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Els amants, Vicent Andrés Estellés

2 comentarios:

Jesgar von Droste dijo...

Pili aquest poema és senzillament preciós, m'encanta:"no hi havia en tota València dos amants com nosaltres".

Pili dijo...

"amants com nosaltres en són parits ben pocs"
;)